Filtrar per categories:
Totes
Filtrar per estat:
Actius

Visita Torre de les Hores  

Visita el Patrimoni de Peratallada, Torre de les Hores  

La Torre de les Hores de Torre de les Hores (S.XIII-XV) és una de les més representatives i ben conservades del sistema defensiu medieval de Peratallada.

Entre els anys 2017 i 2021 es va sotmetre a un important procés de restauració i adequació per tal de fer-la visitable, que van promoure l'Ajuntament de Forallac i la Diputació de Girona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Què hi podem veure?

  • Estructura interior d’una bestorre medieval.
  • Paredat i espitlleres recuperades.
  • Restitució del desaparegut pis central.
  • Rellotge monumental mecànic de primers del segle XX.
  • Mirador habilitat a la coberta, des d'on es poden contemplar espectaculars vistes del conjunt medieval, del seu entorn i de bona part de l’Empordanet.

Calendari de visita

  • Juny: caps de setmana 19 i 20, 26 i 27.  
  • Juliol i agost : tots els dies.
  • Setembre: caps de setmana 4 i 5, 11 i 12.  
  • Fira Medieval de Peratallada: 2 i 3 d'octubre.    

 

Horaris de visita

De les 9.30 a 13.30 h i de 17 a 21 h

Cost de la visita

El cost de les entrades és de 3 euros i s'han d'adquirir a la web visitperatallada.cat

Màxim 10 persones per visita de 30 min.

 

Evolució arquitectònica

Originalment, la Torre de les Hores estava envoltada per tres dels seu costats per un fossat defensiu excavat a la roca, mentre que el quart era obert cap a interior de la fortificació. En els seus murs s’hi obrien diverses espitlleres allargassades, repartides en tres nivells de combat (un d’inferior a peu pla, un altre al mig sostingut sobre una arcada –actualment desapareguda- i embigat de fusta i, finalment, una terrassa, situada sobre un gran arc ogival, segurament coronada amb merlets). L’accés als diversos pisos es feia mitjançant una escala interior feta de materials peribles (fusta o corda).

Al llarg de la seva història, la construcció ha patit diverses reformes que n’han variat la fesomia. En primer lloc, a la façana de ponent, s’hi va obrir a finals de l’època medieval un gran portal adovellat, encara visible. Pel fet que aquest portal es troba en un nivell molt superior al del carrer actual, com les espitlleres del pis inferior, cal pensar que tant l’exterior com l’interior de la torre varen ser rebaixats en una data posterior. Possiblement, això va passar quan es va obrir l’actual carrer i es va construir la casa annexa, la qual cosa va comportar l’amortització del citat portal (possiblement, a mitjan segle XIX).

Més endavant, el conjunt va ser modificat per encabir-hi el rellotge que dona nom a la torre. Durant aquesta intervenció es va eliminar la terrassa superior i s’hi bastí una caseta closa, per instal·lar-hi la maquinària del rellotge, coronada per un petit campanar. Aquesta actuació també suposà trencar l’arcada gòtica per passar-hi els contrapesos del rellotge. Alhora, per tenir-hi un fàcil accés s’obrí una porta a la base i s’hi va instal·lar una escala d’obra.

La darrera intervenció detectada a la torre i la més problemàtica data de mitjan segle XX, quan es va obrir un gran portal a la casa annexa. Aquesta obra va desestabilitzar- la, atès que es va afaitar perillosament la seva base, la qual cosa va provocar l’aparició d’importants esquerdes, que s’han reparat en la darrera restauració.

El rellotge de la vila

El rellotge monumental de la Torre de les Hores va ser fabricat a principis del segle XX, a Morez, un petit poble de la regió francesa del Jura amb una gran tradició rellotgera. En concret, va ser construït per L. Terraillon i J. Petitjean, dos professionals de renom de la regió, que es van associar l’any 1914.

El mecanisme disposa de tres trens de rodatge (d’aquí la seva disposició triangular), que permet oferir la soneria de les hores, la repetició de les hores i quarts amb dues campanes (aquestes són més antigues i foren reaprofitades).

La campana grossa, que fa 67 centímetres de diàmetre i 60 d’alt, està datada l’any 1800 i pesa uns 180 quilograms. La campana petita, que fa 46 centímetres de diàmetre i 40 d’alt, està datada l’any 1798 i pesa uns 55 quilograms. La primera era l’encarregada de tocar les hores, mentre que la segona els quarts. El rellotge té autonomia (corda) per a una setmana i el remuntatge dels pesos que mouen la maquinària es fa de manera manual.