Benvinguts a Forallac,
benvinguts al cor de l'Empordà
Destacats
Properes activitats
Descobreix
Al bell mig del Baix Empordà i a pocs quilòmetres de les millors cales i platges de la Costa Brava, hi trobareu els pobles mil·lenaris de Vulpellac, Fonteta, Canapost, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor. Aquests nuclis urbans es troben a escassa distància entre ells i es coneixen sota el nom d’un mateix municipi: Forallac.
Canapost, és un petit nucli de població situat entre Peratallada i Vulpellac, a les estrivacions est-meridionals de les Gavarres. Aquest nucli format per un grupet de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, és un dels monuments arqueològics més importants de la comarca.
Alguns altres masos, dispersos, pertanyen també a aquesta parròquia. Al poble s'hi arriba per una bonica carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret. Canapost queda separat del nucli de Peratallada pel puig d'en Torró.
L'element més conegut del poble és sens dubte l'església parroquial de Sant Esteve, que sembla que havia estat dedicada anteriorment a Sant Clet, el tercer Papa.
.jpg)
El monument actual presenta diferents estructures que pertanyen a successives etapes constructives. L'església està formada per dos edificis, un de pre-romànic i una altre romànic, juxtaposats, amb una torre-campanar, també romànica. Es conserva amb poques alteracions el temple primitiu d'una nau, que ha estat classificat dins el període pre-romànic II. Aquest magnífic edifici justifica per sí sol una visita a Canapost.
El lloc de Canapost s'esmenta en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto. En la fundació de la vida canònica a la Seu de Girona, de l'any 1019, s'al·ludeix a un alou de la parròquia de Canapost. L'etimologia del topònim no resta, per ara, aclarida. S'ha dit, tanmateix, que cana pot tenir sentit de fita o pedra de camí, suposició que s'avindria amb l'emplaçament del lloc a la vora d'un antic viarany.
A Canapost s'hi pot comprovar, gràcies a les diverses restes arqueològiques conegudes, la continuïtat de poblament, almenys des de l'època romana fins als nostres dies. S'hi conserven algunes restes de gran interès, com el sepulcre alt medieval o cista del Mas Puig-sec —sepultura antropomorfa asimètrica excavada a la roca que era assenyalada exteriorment amb lloses verticals— o les pedreres conegudes com a Clots de Sant Julià, que probablement van ser explotades en una època anterior a la romanització i durant l'alta edat mitjana, època en què sembla que s'hi va construir un santuari rupestre. A ponent dels clots, vora el Mas Ral, hi ha un altre paviment arqueològic amb ceràmica ibèrica. També es conserven les traces d'un tram del que va ser l'antic camí d'Empúries, un de les principals vies romanes que comunicava aquesta vil·la amb Girona. D'altra banda, a migdia de l'església de Sant Esteve i les masies properes, hi han aparegut restes de poblament romà. Tot plegat forma un conjunt de gran interès i atractiu arquitectònic i arqueològic.
Un altre indret significatiu el trobem al Puig dels Socors.
.jpg)
El vessant nord-est s'hi han localitzat restes de poblament pre-romà, just on ara s'hi troben les ruïnes de la capella de la Mare de Déu dels Socors. Aquest és un indret molt recomanable per al visitant, sobretot per la vista que hi ha. Josep Pla descrivia així l'indret: «Els socors constitueix un mirador excel·lent per contemplar aquest tros de terra romànica, d'un pàlpit medieval tan vivent i d'una qualitat de paisatges excelsa. Des del pujolet veurem les muralles i torres de Peratallada, Palau-sator, Boada, Pals, Castell d'Empordà, Llavià, entre les terres d'una gràcia divina.» Les restes de la Mare de Déu dels Socors, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. El conjunt posseïa una torre de defensa adossada a la part posterior, i ha perdut la coberta i part de les pedres que formaven les obertures, molt probablement com a conseqüència d’un espoli. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual es tenen unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Fitor és un indret situat al mig del bosc, al cor de les Gavarres i amb un encant i personalitat molt particulars.
Amb boscos frondosos d'alzines sureres i pinedes amb algunes clarianes de camp, és un entorn acollidor per a caminants, cicloturistes, excursionistes i per a tothom que hi passi. Un lloc tranquil, ple d'història que transmet una màgia especial. De gran bellesa paisatgística, per les vistes que es poden contemplar sobre la plana i per la seva personalitat que només pot percebre tot aquell que s'hi acosti en primera persona.
L'origen del nom de Fitor, que vol dir fita o terme, tant el seu sentit figurat com en el real, és incert. Joan Botey, un dels majors propietaris de la zona i estudiós d'aquest paratge, sosté que podria provenir del moment de màxim esplendor territorial del comtat d'Empúries (s. IX), en el que els seus límits anaven de les Corbères al Roselló, fins a aquesta serralada. El nom apareix escrit per primera vegada l'any 948 amb motiu de la consagració de la seva parròquia, però consta ja com un dels pobles fundadors integrant l'actual nucli. El poblament de les muntanyes de Fitor és immemorial. Al seu terme s'hi troben separats per poca distància, un gran nombre de monuments megalítics, alguns d'ells de grans dimensions, que ens evoquen la presència en el territori d'una cultura molt anterior a la nostra era.
A Fitor hi trobem el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya.
Un important nombre d'aquestes construccions funeràries es troben encara en bon estat de conservació, fetes amb grans lloses de pedra, mantenen visible bona part de la seva estructura original. Al terme de Fitor s'hi coneixen quinze dolmens, un menhir i diverses pedres dels sacrificis. Els més coneguts es troben a la Serra de Cals, on s'hi troben molt ben conservats el dolmen dels Tres Peus, el de Tres Caires i el de la Serra d'en Calç, des dels quals es tenen unes vistes espectaculars del massís de les Gavarres. Clica aquí per veure les rutes dels dòlmens de Fitor.
L'element més simbòlic de Fitor, a banda dels seus boscos, camins i rieres, és sens cap mena de dubte l'església de Santa Coloma.
.jpg)
Es tracta d'una de les joies del massís de les Gavarres, és una església romànica que s'alça majestuosa sobre una petita plana. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar, visible des de bona part del massís. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt. Els camins més fresats són els que hi porten des de Fonteta, Sant Climent de Peralta —on enllaça amb la carretera de Girona a Palamós—, de Mont-ras i del coll de la Ganga.
A més del valor històric i patrimonial dels sepulcres megalítics i de l'església de Santa Coloma, Fitor, ofereix un entorn immillorable per a la pràctica d’activitats vinculades al turisme actiu: cicloturisme, BTT o senderisme. Fitor és un lloc especial, sobretot per a aquelles persones que busquen tranquil·litat.
El poble de Fonteta es troba situat a peu del massís de les Gavarres. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria.
Alguns dels seus carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles. Abans de l'agregació al municipi de Forallac, el terme municipal de Fonteta tenia una extensió d'uns 24 quilòmetres quadrats, que s'estenien pels vessants nord-orientals del massís de les Gavarres. Comprenia un reduït sector bastant planer, en contacte amb la plana del Daró. La resta del terme era muntanyenc, i arribava fins al coll de la Ganga, que fa de límit amb els municipis de la Bisbal, Cruïlles i Calonge, fins al vessant septentrional del Puig del Caragol, al sud, límit amb Calonge, Palamós i Vall-llobrega. Comprenia, a més, els pobles de Fitor, el veïnat d'Abellars i l'antic poble de Torroella de Mont-ras. La font que va donar nom al poble és la que encara avui trobem al costat mateix de l'església i que encara raja. Aquesta font ha estat renovada recentment i hi apareix una inscripció que dóna a entendre la relació entre aquesta i el nom del lloc. La vila rural de Fonteta va ser donada per Carles el Calb al Bisbe de Girona el 844, juntament amb una altra vila rural anomenada Apiliares, que s'identifica amb veïnat d'Abellars. El 904, quan el bisbe Servusdei va consagrar la parròquia de la Bisbal, va concedir els delmes i les primícies de l'església de Fonteta. El poble va pertànyer, posteriorment, a la baronia de la Bisbal. D'aquest municipi va aconseguir independitzar-se al segon terç del segle XIX.
Emplaçat al cor del Baix Empordà i a l'interior de la Costa Brava, el poble es troba en un indret amb encant i personalitat i en un marc immillorable per la pràctica d'activitats vinculades al turisme actiu perquè es troba en un punt de sortida i d'arribada de diverses rutes de cicloturisme i senderisme.
L'edifici més singular i notable del nucli, a banda d'algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l'església parroquial de Santa Maria, que es coneix que existia ja el 904.
.jpeg)
El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on va obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat. Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dóna un aire de poble rural ben tradicional. L'economia del poble ha estat estretament lligada a l'explotació dels recursos naturals i de l'agricultura. La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D'aquesta relació tant directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.
Al vell mig del cor de l'Empordà i a pocs quilòmetres de les millors cales i platges de la Costa Brava, el poble de Peratallada es troba situat a la província de Girona a mig camí de Barcelona i també de la frontera francesa.
La facilitat d’accés, el bon clima, la singularitat dels esdeveniments populars, la riquesa del patrimoni històric i cultural i l’ampli ventall d’activitats que ofereix la zona, fan del poble de Peratallada, un lloc ideal per passar unes bones vacances ja sigui en parella, amb amics, amb família o de manera individual. A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.
(1).jpeg)
Conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional
La vila, declarada conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional (BCIN), és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers empedrats i estrets, amb nombrosos entrants i sortints. El recorregut pel poble permet descobrir diferents punts de vista del castell-palau, les muralles i un conjunt d’arquitectura popular. La població es troba assentada tota ella, damunt la roca de gres, treballada de diverses maneres. No hi ha dubte que el més impressionant són les valls de les muralles, fossat excavat a la roca viva.
.jpg)
Així doncs el significat del nom de Peratallada, resta evident per al qui visita la població. Peratallada va ser una de les poblacions catalanes més ben fortificades. El sistema defensiu era format per tres recintes de muralla (el principal amb el castell al centre i altres dos que eren al nord i llevant) protegida pel fossar excavat a la roca de cronologia ignorada i discutible. On actualment és visible, tenen una fondària d’uns 7 o 8 metres. Destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau (s. XI-XIV), les muralles (s. XII-XIII) i l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII). Un fet curiós i que cal destacar és que Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya era natural d'aquesta població.
El castell de Peratallada, al voltant del qual restà arrecerada la població, fou el centre de la baronia que pertanyia a l'esmentat llinatge dels Peratallada, documentats des del segle XI. El castell es comprova que existia el 1065, però algunes estructures arquitectòniques semblen demostrar que en aquest nucli ja hi va haver una fortalesa més antiga.
El monticle rocós s'aixeca 4 o 5 metres sobre el terreny que el rodeja. Al seu damunt s'enlaira el gran castell, amb la seva característica torre de l'Homenatge, i el magnífic palau, orientat a llevant, que dóna a la Plaça del Castell. També s'hi poden veure restes de merlets (espai per defensar-se entre la pedra massissa) que donen un gran atractiu i misticisme a la construcció. L'alta torre de l'Homenatge, la senya d'identitat del poble, és de planta rectangular, coronada per merlets quadrats. Té una porta adovellada i tenia un pis intermig de fusta. Va ser construïda amb filades de carreus escairats.
Petra scissa o Petra Tallada
El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatge del llinatge dels Peratallada, que amb el temps esdevingué una de les més importants d'arrel baix-empordanesa. Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petricissa, etc...
El llogarret de Sant Climent de Peralta té l'origen en l'antic temple emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recés de tramuntana. No molt de temps enrere -s. XVIII- es va abandonar l'església del vell monestir i es va construir la nova parròquia, uns dos quilòmetres cap a llevant, en les estribacions de la serralada més properes al pla, cap on s'havia anat desplaçant el poblament de masies disperses que caracteritza el lloc. Sant Climent devia ser, com ja va assenyalar Pella i Forgas, una de les primeres colonitzacions monàstiques, benedictines del país.
El cenobi es va emplaçar en un amagat racó, en la vall d'un rieral amb vessants esglaonats per feixes conreades i a prop, d'una font, avui gairebé estroncada. Imaginem que en època alt-medieval l'indret devia ser encara més ombrívol i de vegetació més ufanosa que en l'actualitat. Sembla que aquest lloc va estar poblat amb anterioritat a l'establiment monàstic. Les teules que es poden veure entremig del parament de les ruïnes de l'església poden procedir d'algun edifici d'època romana. Tanmateix, s'han descobert restes d'una necròpolis amb sepultures protegides amb teules que podria ser anterior als primers documents que ens parlen de la cel·la monàstica.
Les ruïnes de l'església del monestir de Sant Climent de Peralta es coneixen amb el nom de l'església vella del Mas Vidal, un casal del segle XIX, actualment habitat. Aquest mas es devia construir amb bona part de les pedres procedents de l'enderroc de part de l'església, i potser d'altres dependències medievals desaparegudes.
Els habitants de Sant Climent de Peralta han viscut tradicionalment del conreu del camp i de l'explotació dels recursos naturals del massís de les Gavarres: suro, llenya, carbó, etc... Els masos del nucli van tenir una època floreixent amb l'explotació del suro. Després, quan els ceps a França van ser atacats per la fil·loxera, gran part de les terres de conreu es van transformar en vinyes. Actualment, el poblament està format per unes desenes de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències.
Església de Sant Climent de Peralta
La Rajoleria del Mas Frigola
La Carbonera
Festa del segar i del batre
A Sant Climent, encara és possible respirar l'ambient propi d'un indret estretament vinculat al massís, una mostra en són els oficis antics com per exemple el de rajoler, pagès o carboner. Al mateix temps, el nucli disposa d'alguns dels paratges més bonics i encisadors de les Gavarres, la qual cosa el converteixen en un lloc immillorable per a la pràctica de l'excursionisme i el coneixement de l'entorn natural d'aquest important espai.
Com arribar-hi
El terme de Santa Susanna de Peralta es troba a la banda sud-oest de Peratallada i limita amb Sant Climent de Peralta prenent com a referència l'actual traçat de la carretera C-255 de Girona a Palamós.
El poblament del terme està format per un conjunt dispers de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències. Tradicionalment, la població ha viscut del conreu del camp.
En terres de Santa Susanna s'hi han trobat restes d'un forn que es considera pre-romà —ibèric— pels escassos bocins de terrissa que, molt trossejada i erosionada, s'hi han trobat a la vora. Actualment, aquestes restes, que es troben a poca distància de Can Serra, prop d'una pedrera en desús, estan pràcticament destruïdes.
En els camps i boscos propers al castell s'hi han trobat fragments de tègules de tipus romà i de ceràmica iber-romànica. La dispersió i la poca abundor d'aquestes troballes superficials, esporàdiques, no permeten localitzar, ni de forma aproximada, el lloc o els llocs on es va assentar el poblament antic.
L'església de Santa Susanna de Peralta es troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora del marge dret de la riera de Peralta. És un petit temple romànic, d'extraordinària bellesa, que té una sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació gràcies a la important restauració que s'hi va fer els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lesenes o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs de punt rodó.
A la banda de tramuntana del temple, a tocar l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment. Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt sobre pilastres rectangulars, també romànic. L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt, d'època barroca.
Com arribar-hi
El poble està conformat per un nucli antic de notable interès arquitectònic, que s'estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l'església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilissa. El nucli antic va ser declarat l'any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric.
El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. Segons el text de l’acord de Govern, el nucli “articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i passeig pel casc antic d’aquest municipi”, la qual cosa “fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric”.
.jpeg)
L'antic municipi de Vulpellac tenia, abans de l'annexió amb Fonteta i Peratallada, 4,29 quilòmetres quadrats d'extensió. El terme comprèn una zona aturonada, a ponent i al nord est amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d'alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d'Empordà. La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la conca del Daró, que devalla de les Gavarres. La carretera de Palamós a Girona, per la Bisbal, travessa el territori municipal d'est a oest. En el punt on aquesta carretera creua el poble de Vulpellac s'inicia la carretera local que va a Pals i que passa per Canapost, Peratallada i Palau Sator. Com en tants pobles de l'Empordà, un bon nombre de cases han estat convertides en segona residència i restaurades respectant els valors patrimonnials dels immobles. Fora d'aquest nucli són força nombroses les masies disseminades pel veïnat del pla i una mica per tot el terme, que té altres dos nuclis importants de població: el veïnat de la Bordeta, sorgit el segle XIX al llarg de la carretera de Girona, i la urbanització del Puig de Sant Ramon.
Degut a la seva situació —al costat de la carretera de Girona a Palamós i de la Bisbal—, al seu terme s'hi han anat instal·lant un bon nombre d'indústries, principalment relacionades amb el sector de la ceràmica o la pedra artificial. Per consolidar i ordenar aquest potencial industrial, l'any 1999 es va iniciar la urbanització del polígon industrial i en el que actualment s'hi troba Nexes, el viver d'empreses de Forallac, creat amb l'objectiu de dinamitzar l'economia del municipi. Es tracta d'un equipament destinat a la ubicació temporal de petites empreses de manera que els emprenedors tinguin al seu abast un conjunt de serveis a un preu assequible que facilitin el funcionament de la seva empresa durant els primers anys de la seva posada en marxa.
Com arribar-hi
