Conjunt medieval de Peratallada

El poble de Peratallada es troba situat a la província de Girona, a mig camí de Barcelona i de la frontera francesa, al cor de l’Empordà i a pocs quilòmetres de la Costa Brava.

El bon clima i la facilitat d’accés, la importància de les festes i els esdeveniments populars, la singularitat de les fires i mercats, la bellesa de les cales i platges, la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat gastronòmica i l’ampli ventall d’activitats i serveis que ofereix la nostra comarca, fan de l’Empordà, un lloc idíl·lic i ideal per passar unes bones vacances.

A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.

Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça de Les Voltes, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI. La vivenda tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinats a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle. Hi pot haver encara un altre pis a mena de golfes o graner i sovint un pati o àmplia sortida a la part de darrera.

El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatge del llinatge dels Peratallada, que amb el temps esdevingué una de les més importants d'arrel baix-empordanesa. Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petricissa, etc....

L'església de Sant Esteve

És un temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada, d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d'un pòrtic desaparegut. L'obra romànica ha sofert diverses alteracions tardanes, cosa que resta palesa sobretot a l'interior. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat. Actualment l'interior de l'edifici no és visitable.

El castell-palau

Es comprova per notícies documentals que ja existia l'any 1065, però algunes estructures arquitectòniques i altres vestigis semblen demostrar que en aquest lloc ja hi va haver una fortalesa des de temps molt més reculats. Presenta actualment parts constructives de diferents èpoques i estils. És tota una extensa amalgama d'edificacions que configuren un dels castells-palau medievals més interessants del país. Aquest castell, que havia estat abandonat i finalment venut pels descendents dels Cruïlles-Peratallada, va servir durant anys de pagesia fins que els actuals propietaris, el comtes de Torroella de Montgrí, van començar, pels voltants, de 1965, a rehabilitar-lo. En el seu estat actual, podem distingir-hi dos sectors clarament diferenciats per la seva estructura i antiga utilització: el nucli fortificat i el palau.

El nucli fortificat o defensiu, és a dir, el castell pròpiament dit, és encimbellat dalt d'un enorme basament de roca natural, tallat artificialment per donar-li verticalitat. El monticle rocós, que s'enlaira 4 o 5 metres sobre el terreny, té dos costats rectilinis i els altres formen corbes desiguals. Al seu damunt s'enlaira la Torre de l'Homenatge, veritable emblema del nucli. El mur que envolta la torre s'adapta a la forma irregular del tossal i conserva alguns merlets. Els carreus de grans dimensions del mur que envolta la torre podrien procedir d'una construcció d'època baix-romana o visigòtica. 

La planta esquemàtica del castell respon al tipus de fortalesa d'època alt-medieval, molt corrent en temps carolingis. Malgrat tot, l'estructura arquitectònica existent avui és fruit de reconstruccions més tardanes. Es pot considerar obra romànica (s.XI-XII) com bona part del recinte murat, que evidencia encara reformes posteriors. Les restes de poblament antic, anterior als edificis medievals que subsisteixen, es rastregen al nucli fortificat, però també als seus peus: al pati posterior del palau i sota d'aquests. Hi destaquen diversos fonament i una gran profusió de cavitats i solcs tallats a la roca del sòl.

 

El palau és format per diferents cossos d'edificació que ocupen una gran extensió al sud-est i a un nivell més baix del nucli defensiu. Presenta un planta complicada, irregular i dispersa. Aquestes construccions envolten un pati central, però també hi ha altres espais oberts, closos, en part, per parets de tanca. La façana principal del palau és encara a llevant i ocupa tot un costat de la Plaça del Castell. En les obres de restauració s'ha retornat l'estructura original a algunes de les seves obertures. En el pis hi destaquen quatre grans finestres coronelles gòtiques amb fines columnetes i capitells i arquets trevolats damunt dels quals hi ha una singular decoració calada.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR