Fonts, pous de glaç i forns de calç

El patrimoni etnològic de Forallac està format per masos, fonts, camins, forns de calç i pous de glaç. Tots ells són testimonis de les activitats tradicionals d'explotació dels boscos.

Les fonts han estat sempre vinculades als treballs i a la vida dels seus habitants, són d'aquells indrets màgics que han aplegat multitud d'esdeveniments al llarg del temps. Són molt nombroses les fonts que existeixen al terme de Forallac, particularment a la zona del municipi compresa dins l'àmbit del massís de les Gavarres. Algunes d'elles són molt cèlebres per la qualitat de l'aigua. Les característiques geomorfològiques del massís han propiciat el naixement de la gran quantitat de fonts existent. Aquest fet suposa un llegat de gran valor natural i d'un interessant atractiu. Les Gavarres són una zona amb roques granítiques i filonianes de porositat gairebé nul·la, on les poques reserves d'aigua existents es troben associades a fractures, diàclasis o zones d’alteració. Es tracta d’un medi on la circulació hídrica és molt lenta, a causa de la seva baixa permeabilitat, i on l’aigua aprofita discontinuïtats del terreny per a circular: falles, diàclasis, contactes entre diferents materials... De fet, sovint s’observa com és en aquestes discontinuïtats on se situen la majoria de les surgències.

Font de Fonteta

La font de Fonteta és una de les fonts més interessants de Forallac. Està considerada pels habitants com la primera font, tot i que amb el temps va quedar oblidada perquè es va construir una altra a la plaça de l'església. Aquesta font té aigua durant tot l'any i conserva una estructura de pedra sorrenca en forma de volta amb uns esglaons que donen accés a l'aigua. Molt a prop es troben els rentadors públics.

Font de Santa Susanna

La font de Santa Susanna de Peralta, tal i com és ara, es va construir el 1704, per bé que es disposa de documentació històrica on surt esmentada molt abans d’aquesta data. Es troba emplaçada sota la protecció d’una impressionant alzina, just a tocar la riera de Peralta i el camí de Santa Susanna. L’indret és molt acollidor i convida a quedar-s’hi una estona a qualsevol època de l’any, tal com antigament feien les famílies que s’hi acostaven a fer berenades. L’aigua brollava per un brocal de pedra que està quasi enterrat. Antigament solia ser utilitzada per la pagesia de la zona. 

Un altre dels recursos per a l’aprofitament de l’aigua més sorprenents del passat és el de la fabricació de glaç. Aquesta indústria ja es troba documentada al massís de les Gavarres des de mitjan segle XVI i arriba al màxim esplendor entre mitjan segle XVII i el final del XVIII. A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç.

Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. L’activitat d’emmagatzemar glaç en un recinte aïllat ve de la necessitat de poder disposar de gel durant tot l’any. El gel era un producte de primera necessitat fins a l'expansió dels moderns sistemes de refrigeració, tant per a la conservació dels aliments com per les seves propietaris curatives.

El més significatiu de Forallac és probablement el del mas Cals de Fitor. És un gran dipòsit soterrat que s’emprava fa més de 200 anys per guardar-hi el glaç procedent de la congelació hivernal de l’aigua de la riera del mas Petit. En aquella època, a causa d’una petita era glacial, feia molt més fred que ara, fet que permetia el desenvolupament d’aquesta indústria del gel. Probablement, el negoci va tenir uns rendiments força positus perquè el pou estava situat a peu del camí ral que fins a mitjans del segle XIX connectava el port de Palamós i Girona. El pou té planta trapezoïdal i probablement va se construït el segle XIII.

Als termes de Fonteta i Sant Climent de Peralta també hi havia hagut més d’una vintena de forns de calç, quatre dels quals han desaparegut totalment.

Els altres encara són visibles avui, malgrat que es troben en mal estat de conservació i en la majoria dels casos coberts d’una espessa vegetació. Fins al primer terç del nostre segle, Forallac s'havia especialitzat en la fabricació de calç i tenia la demanda ordinària d'una extensíssima comarca. Part de la calç es carregava en ferrocarril i en vaixells i viatjava fins a Barcelona. Queden també les restes visibles de moltes pedreres sempre properes als forns. Fa uns cinquanta anys tothom de Fonteta i Sant Climent tenia algun o altre vincle amb la indústria de la calç: a bosc fent llenya, a la pedrera, als forns i fent de viatjant de calç.

De pedreres també n’hi havia moltes, situades sempre molt a prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. A més de les vuit pedreres que tenim localitzades, n’hi havia d’altres, menys importants, que s’obrien en diferents llocs, a tall de prova.

Cuita de calç al forn Gran de Fonteta
Mostra tradicional del procés de fabricació de calç
Del 29.05.18 al 05.06.18
Recuperació d'oficis antics

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR